sábado, 30 de mayo de 2015

Conclusions

Ha arribat el moment de concloure el blog, i és bastant difícil trobar  les paraules per donar una conclusió de totes i cada una les experiències que aquestes pràctiques m’estan aportant.

Per començar, m’agradaria dir que estic molt contenta d’haver tingut l’oportunitat de cursar les pràctiques en un EAP, considero que aquesta experiència m’ha permès obtindre una visió molt àmplia dels diferents entorns on es coordina l’EAP.
Es diu prompte, però són molts els àmbits que he pogut veure i treballar-hi durant el Pràcticum I i II , tot gràcies a la disponibilitat i organització que ha plantejat sempre la meva tutora, intentant que pugui tindre una visió dels diferents àmbits on intervé.

Continuant també m’agradaria dir que he après moltes coses que desconeixia, durant totes les pràctiques, sobretot molts aspectes referents a vocabulari que en moltes coordinacions utilitzen i que considero que és necessari saber. També respecte la meva tutora com a referent, dir que he après moltíssimes coses, a part dels coneixements específics com a psicopedagog que he anat reflectint en el blog, sobre la seva manera de treballar, el seu saber estar i la seva bona comunicació i relació amb tots els membres amb qui col·labora, aspectes que considero mol importants per poder ser un bon psicopedagog, ja que les nostres tasques es basaran sempre en un treball col·laboratiu on hi participaran membres molt diferents.

Ha estat molt interessant, durant el Pràcticum II, poder realitzar les diferents intervencions en un dels centres on intervé la psicopedagoga de l’EAP i establir un Pla de Treball, que respongui a les demandes establertes i que permeti conèixer més a fons com es du a terme l’avaluació psicopedagògica i el posterior assessorament escolar i familiar dels dos alumnes en qüestió. Ha estat molt satisfactori poder enfocar el meu Pla de Treball en els diferents processos que comporta una avaluació psicopedagògica, ja que durant el pràcticum I, vaig poder veure que eren unes de les tasques que més es realitzaven en un EAP, amb el seu posterior assessorament per tal de respondre a les necessitats que presentin els alumnes  i poder donar així el suport, orientacions i ajuts necessaris. Així doncs, he pogut aconseguir conèixer més detingudament els dos alumnes per tal de poder millorar la seva situació, la del centre i les famílies, tant a l’escola com a casa.

Referent a les dificultat presentades al llarg del procés dut a terme en el Pràcticum II, he de dir que es basen sobretot en la disposició del temps, és a dir, el treball realitzat requereix un treball conjunt que implica a diferents agents i que és necessari que hi assisteixen i hi participin, aquest fet ha estat una mica costos referent a decisió  d’horaris, però finalment ens hem pogut organitzar i coordinar molt satisfactòriament complint quasi totes les dates que s’havien proposat en un principi en el Pla de Treball. També al llarg d’aquest procés he anat modificant i afegint alguns aspectes que hem considerat adequats, i que han anat sorgint a mesura que s’anaven realitzant les diferents fases que el formen, com el fet de, a partir dels resultats, decidir proposar la derivació al CSMIJ de l’alumne del CAS 1 i el posterior emplenament del full de derivació en qüestió. En definitiva, he hagut de afegir petits canvis durant el procés per tal de millorar-lo i adaptar-lo a les situacions que anaven sorgint, a partir dels resultats obtinguts en les avaluacions psicopedagògiques dutes a terme.

Finalment m’agradaria acabar aquesta conclusió amb una reflexió que em plantejo.
Jo personalment considero, després de veure els diferents blogs, que tots coincidim en la idea de que als centres on hem anat, els psicopedagogs hi tenen molta feina a fer, ja que hi ha un gran nombre de casos d’alumnes que presenten dificultats i que necessiten un suport i ajuda. Així doncs, considero que la nostra tasca com a psicopedagogs és molt necessària tant per les escoles, els alumnes i les seves famílies, ja que amb el treball conjunt i col·laboratiu és quan es podran aconseguir les millores desitjades, com en els casos amb els que he treballat, on es poden anar observant petites millores que de ben segur esdevindran en grans millores.  



Coordinacions que estableix l'EAP

- Coordinacions amb els centres d'educació especial
Aquestes coordinacions es realitzen quan hi h alumnes amb escolaritat compartida. Es fa una per trimestre aproximadament i es va alternant el lloc on es realitza, algunes es fan al centre d'educació especial i d'altres a l'escola. Hi assisteixen els dos tutors de l'alumne en qüestió (el tutor de l'escola i el del centre d'educació especial), la psicopedagoga de l'EAP i el personal implicat del centre d'educació especial pot ser fisioterapèuta, el logopeda, el psicòleg...

- Coordinacions amb el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)
Aquestes coordinacions es realitzen quan hi ha alumnes de l'escola que han estat derivats i que per tant assisteixen al CDIAP. Aproximadament es realitza una coordinació per trimestre i s'alterna el lloc on es realitza, un cop al CDIAP i un altre cop a l'escola, així successivament. Es solen diferenciar les coordinacions amb la psicòloga del CDIAP i les que es realitzen amb la logopeda. Hi solen assistir doncs, un d'aquests dos professionals professionals (psicòloga o logopeda), la psicopedagoga de l'EAP, el professor d'educació especial del centre i el tutor/a de l'alumne.

- Coordinacions amb l'EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència)
Aquestes coordinacions es realitzen un cop per trimestre aproximadament. Són un equip format per psicopedagogs i treballadors social que protegeixen als menors i decideixen on és millor que estigui el nen depenent la seva situació familiar. Hi assisteixen per tant, el psicopedagog o treballador social que porta el cas de l'alumne que es troba a l'escola, la psicopedagoga de l'EAP, la treballadora social de l'EAP i el professor d'educació especial del centre i el tutor de l'alumne.

- Coordinacions amb la Comissió Social
Aquestes coordinacions es realitzen un cop per trimestre aproximadament. Hi assisteixen la treballadora social de l'EAP, la psicopedagoga de l'EAP, el cap d'estudis, el professor d'educació especial i l'educadora dels serveis socials del Consell Comarcal.

- Coordinacions amb els mestres d'educació especial
Aquestes coordinacions es donen setmanalment i es parla sobre els diferenets alumnes del centre per tal de poder fer-hi un seguiment, decidir les intervencions que s'han de realitzar, els suports i orientacions que s'han de donar, establir els dies per realitzar les entrevistes amb els pares, decidir les derivacions, elaborar els dictamens...

- Coordinacions CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat)
Aquestes coordinacions es realitzen un cop per trimestre aproximadament. Hi assiteix algun dels membres de l'equip de direcció, la psicopedagoga de l'EAP, el professor d'educació especial i el tutor/a dels alumnes que s'hagin de tractar. En aquestes coordinacions es fa un seguiment dels  diferents alumnes i es determinen les mesures que es consideren més adients. 

- Coordinacions amb CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil)
Aquestes coordinacions es realitzen un cop per trimestre aproximadament. La psicopedagoga de l'EAP és la que ha d'anar al centre per tal de parlar dels diferents alumnes de l'escola en concret, ja que per temes de confidencialitat es considera més segur (a l'hora de revisar els diferents documents dels alumnes) que les coordinacions es realitzen al CSMIJ. La psicopedagoga de l'EAP es posa en contacte i uns dies abans de la coordinació els facilita la llista dels alumnes sobre els que es vol tractar per tal que ho puguin tenir preparat. 

- Coordinacions amb l'hospital de dia
Aquestes coordinacions es realitzen quan hi ha algun alumne del centre en qüestió que està ingressat de manera temporal. Els alumnes hi ingressen quan hi ha greus crisis sinó els envien a l'UCA. A aquestes coordinacions hi assiteix la psicopedagoga de l'EAP i la infermera, educadora o professora que atén a l'alumne. 

- Coordinacions UEC (Unitat d'Escolarització Compartida)
Aquestes coordinacions es donen quan hi ha alumnes que tenen una escolarització compartida. Són alumnes inndaptats amb dificultats greus d'aprenentatge, amb situacions familiars complexes, que no rendeixen a secundària o per motius de problemàtiques conductuals. Hi assisteix el tutors dels dos centres i la psicopedagoga de l'EAP

- Coordinacions amb psicòlegs privats
Aquestes coordinacions es realitzen quan algun alumne del centre assiteix a un psicòleg privat. Les coordinacions es realitzen a l'escola, el psicòleg és el que v al centre. Es reuneixen el psicòleg privat, la psicopedagoga de l'EAP, la tutora de l'alumne i també pot assitir l'equip directiu. 

- Coordinacions amb la Unitat Funcional TEA 
Aquestes coordinacions es realitzen per tal de tractar globalment els alumnes que presenten TEA. Es reuneixen la psicopedagoga de l'EAP, els membres del departament de benestar social, sanitat i ensenyament.

- Coordinacions amb l'infermera de sanitat del centre (a secundària)
Aquestes coordinacions es donen quan hi ha algun alumne que per exemple pugui presentar anorèxia... Aquesta infermera, igual que la psicopedagoga de l'EAP, pot decidir si ho creu convenient derivar a un alumne al CSMIJ.

- Coordinacions amb l'especialista dels serveis mèdica privats o públics 
En l'escolarització primària, la psicopedagoga de l'EAP és la que es posa en contacte amb l'especialista dels serveis mèdics públics o privats.

PAUTA VALORAR FUNCIONAMENT ORIENTACIONS I AJUTS ALUMNE CAS 2


PAUTA DE VALORACIÓ SOBRE L'EVOLUCIÓ ALUMNE CAS 2


PAUTA VALORAR FUNCIONAMENT ORIENTACIONS I AJUTS ALUMNE CAS 1


PAUTA DE VALORACIÓ SOBRE L'EVOLUCIÓ ALUMNE CAS 1


ACTIVITATS QUE ES DERIVEN DE L'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA CAS 2